martes, 30 de noviembre de 2010

EL TEATRE A L’EDUCACIÓ INFANTIL. 

El teatre de titelles és un element educatiu més, i sobretot sobre la seua enorme potencialitat en un itinerari d'educació literària, la finalitat del qual seria formar alumnes i alumnes lliures, amb capacitat crítica, amb inquietuds estètiques i capaços de valorar la literatura i de gaudir amb qualsevol de les seues manifestacions. En aquest sentit, el titella ens posa en contacte amb una antiquíssima tradició transversal a totes les civilitzacions humanes i que probablement ens posa en contacte amb allò més íntim i que ens constitueix com a éssers humans.


No és una tasca fàcil definir el titella. Prendrem com a definició provisional la que aporten alguns vocabularis: un titella és un objecte que un manipulador fa servir en el joc escènic. Quant a la classificació, seguim la definició que presenta Uros Trefalt (2005: 37-44), basada en l'aspecte espacial de la manipulació:

-Titelles manipulats des de baix (de guant, de vareta, de peanya, etc.).
-Titelles manipulats des de baix (de guant, de vareta, de peanya, etc.).
-Titelles manipulats des de dalt (titelles de fil, de pal, etc.).
-Titelles manipulats des de darrere (ombres, teatre negre, etc.).
-Titelles manipulats des de dins (màscares, titelles de vestir, etc.).
-Titelles manipulats des de lluny (per exemple, els titelles d'aigua).

Actualment les companyies mesclen les tècniques per a oferir una major riquesa en els resultats i resoldre problemes tècnics.

L'Escola ha trobat en el titella un element pedagògic ben interessant.
El teatre fet amb titelles  és molt enriquidor no sols en l'expressió lingüística, també en  altres recursos com en l'expressió corporal, l'expressió plàstica i l'expressió ritmicomusical. Això li atorga una complexitat major que la dels altres gèneres.



martes, 16 de noviembre de 2010

JOCS POPULARS.

    En motricitat estem recuperant aquells jocs populars, de l'època, quan els xiquets i les xiquetes amb la seua colla dels amics jugaven als carrers.
   Els xiquets i les xiquetes juguen per gastar les energies sobrants. Juguen per estimular el creiximent i desenrotllar les aptituds físiques.
   El joc desenvolupa la personalitat dels xiquets-tes, ja que fa treballar les facultats físiques i motrius i les mentals. El xiquet-ta s'hi coneix ell mateix i el món que l'envolta. Quan juga, exercita la seua iniciativa i la creativitat. El joc és una experiència social que proporciona hàbits de cooperació, de justícia. A més és un mitjà d'aprenentatge.
    Les circumstàncies actuals, sobretot a les ciutats, on els cotxe s'ha ensenyorit del carrer, ha fet impracticables bbona cosa de diversions infantils. En compensació,  altres formes d'entreteniment s'han generalitzat: els esports, ordinadors, cinema i principalment la televisió.
   Crec que cal salvar els entreteniments infantils tradicionals, tant per a la casa, el carrer i l'escola.